Santa Eulàlia de Ronçana Montserrat a peu

dilluns, 4 d’abril del 2022

Santa Eulàlia de Ronçana Montserrat a peu 2005 Desena amb el Xavi

En memòria del Papa Juls de 2angtraït. Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!

dimarts, 4 de desembre del 2012

Santa Eulàlia Montserrat a peu 2005 desena

27 de març del 2005

Santa Eulàlia de Ronçana a Montserrat a peu 2005

Ronaldinyo....nooo!! Papa Juls de 2angtraït!!

Va ser l'any 2005,que amb els amics de Santa Eulàlia de Ronçana, altre cop vàrem decidir de fer ruta cap a Montserrat a peu.

Arribats a Matadepera, és quan s'ajunten les noies.

On no ens deixen, fins que arribem a dalt de Montserrat.

Feta la foto amb tots els ruteros, anem direcció a la casa quadrada per fer allà la parada i agafar forces.

Passada la casa quadrada

Amb la casa quadrada al fons, deixant-la darrera i seguint la ruta verda-vermella amb un punt blanc al mig, vàrem arribar a l'última parada.

A Monistrol per fer el dinar.

Principi i final de la muntanya

Començant a fer carretera, mentre contemplàvem el paisatge, finalment vàrem arribar a dalt de Montserrat.

ÚLTIMS METRES PER ARRIBAR A MONTSERRAT

Amb aquella calor de tot el viatge, anant amb une ulleres que em vaig trobar per l'autovia, va ser quan vàrem arribar a Montserrat amb ganes de fer la baixada a peu.

Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!

Abans com no, teníem d'anar a veure la Moreneta.

On menjada la mona de Pasqua, vàrem tornar cap a casa que estàvem fets pols.

Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!

Amb tots a Montserrat

Arribats tots a Montserrat sencers però cansats, vàrem fer la foto de família.

On menjada la mona de Pasqua, ens vàrem entornar cap a casa.

PD:Al arribar a casa, el primer que vaig fer, va ser donar-me un bany a la piscina, i a dormir!!

Sort!!!!!

En memòria del Papa Juls de 2angtraït. Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!

dimarts, 20 de novembre del 2012

Can Xico Montserrat a peu 2006 Onzena

Del 13 al 14 d'abril del 2006 Enviado:

Martes 18 de abril de 2006 10:18 Asunto:

De Can Xico cap a Montserrat a peu!!

Ei,pipol!!!

Ha sigut aquest any que per causes alienes s'ha suspès l'anada a Montserrat a peu per Pasqua.

Va ser sabent que el Josep Barbany volia anar a Montserrat a peu degut a l'accident del seu fill i jo morint-me de ganes per pujar a Montserrat, tot i no tenir l'alta degut a l'últim accident, va ser quan vaig anar a veure el Josep per propusar-li la caminada.

Arribant a Can Xico, és on viu de Santa Eulàlia, que trobant-lo em va dir que no li anava bé sortir la nit de Pasqua del dissabte al diumenge, i que volia sortir la nit del dijous al divendres.

Més aviat la matinada del divendres.

Va ser quan no li vaig posar cap pega.

Arribat a Can Xico justet a la una de la matinada, va ser sortint d'allà a un quart tocat ens vàrem dirigir cap a Caldes per deixar-la i arribar a Sant Menat.

On com no, ell tenia la ruta Campsa feta per a ell.

Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!

Però jo recordant les anades a Montserrat a peu, li he ensenyat dreceres.

Passant Castellar del Vallès tenint pressa i no volent parar per menjar.

No va ser fins deixat el poble que es va adonar que havia de menjar.

On fent una parada improvisada al mig de la carretera, va ser on vàrem endrapar.

Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!

Sortint d'aquell lloc tope cutre i fosc, ens vàrem dirigir cap a Matadepera.

On ell tenint una altra ruta diferent, la de la Campsa, i no volent passar pel mig del poble de Matadepera per després fer l'esmorzar.

Va ser anant per una altra ruta que ens distanciava del poble, que altra vegada vàrem tenir de menjar al mig del bosc.

Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!

Ja pel camí vàrem estar xerrant de moltes coses, on també em va explicar que també coneixia el difunt Pere Vilardebó.

On em va explicar que el Jaume Galobart tirava més de la bici que el Pere, tot i que el Pere havia sigut ciclista professional i fins i tot havia guanyat alguna volta a espanya.

Tornant amb el que estàvem, va ser seguint la seva ruta groga i vermella, veient de lluny la Cova de l'Obac, li vaig explicar que allà hi havia parada.

On veient que la seva ruta ens allunyava de la casa quadrada, convencent-lo vàrem fer mitja volta.

Vull dir que si són seixanta-i-tants Quilòmetres desde Santa Eulàlia cap a Montserrat a peu, aquell dia vàrem fer uns setanta.

Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!

Doncs això, arribats a la Cova de l'Obac terient-nos les bambes i menjant una mica, fent un esforç per cordar-me les bambes i mirant d'incorporar-me,vaig adonar-me que em faltava oli a les frontisses.

On passant Vacarisses i arribant a Monistrol, allà vàrem fer el gran dinar.

Acabats de dinar i carregant-me de cafeïna, rentant-me la cara al lavabo per despertar-me encara més, va ser quan li vaig plantejar les tres últimes rutes que coneixia per pujar a Montserrat.

Com no vàrem agafar la ruta vermella verda i taca blanca, que si l'haguéssim agafat desde Matadepera, ens haguéssim estalviat de recolar uns Quilòmetres fer-ne de més a més.

Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!

No podent tirar i fent parades no reglamentàries, d'aquestes ja en portàvem unes quantes.

Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!

Va ser anant sempre a davant que fins a les escales el vaig tindre de donar un cop de mà amb la motxilla i empenyent-lo perquè no arribava.

Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!

Ja a l'últim graó de les escales, el vaig esperar per alçar-li el braç i arribar-hi junts.

Vull dir que no va haver-hi ni primer ni segon.

Vàrem arribar al mateix temps tots dos a Montserrat!!

PD: Aquest any és el meu onzè any que faig aquesta ruta, i sense alta mèdica!!

Sort!!!!!!